Hem sentit parlar molts cops de l’estrès i sabem que resulta desgastador.
Com podem identificar l’estrès i notar la seva simptomatologia?
Com ens farà saber el cos que ens està esgotant?
El primer que em de saber és que un determinat grau d’estrès estimula l’organisme i permet que aquest arribi al seu objectiu tornant a la “normalitat” quan està aconseguit, ja que l’estímul desapareix.
Quan l’estrès continua el cos l’identifica com una amenaça al seu funcionament per això genera respostes adaptatives i entrem en l’estat de resistència comencem a sentir desconfort. S’arriba a l’esgotament amb alteracions funcionals i orgàniques, malalties d’adaptació.
Hi haurà una sèrie de respostes amb el que el cos aguantarà la situació.
Resposta fisiològica a l’estrès:
- S’activa l’eix hipofisosuprarrenal i el sistema nerviós vegetatiu.
Com actuen i que representa la seva activació?
Primer que res és important saber quines funcions tenen al cos i les reaccions que provoquen per entendre allò que sentim i adonar-nos que molts desajustos corporals són deguts a l’estrès més que a malalties concretes que en algun cas ens diagnostiquen sense tenir en compte cap altre factor més que els símptomes que s’evidencien.
El sistema nerviós vegetatiu és el conjunt d’estructures nervioses que s’encarreguen de regular el funcionament dels òrgans interns i controla algunes de les seves funcions de manera involuntària i inconscient.
Manté l’homeòstasi de l’organisme.
- L’activació del sistema nerviós simpàtic.
Amb la seva activació hi haurà secreció de:
- adrenalina:
És segregada especialment en casos d’estrès psíquic i ansietat.
- Noradrenalina:
Augmenta la seva concentració en casos d’estrès físic, en situacions d’alto risc i agressivitat.
Aquestes hormones són les encarregades de posar al cos en estat d’alerta preparant-lo per lluitar o fugir.
Què passarà en el nostre cos?:
- Dilatació de les pupil·les
- Dilatació bronquial
- Mobilització dels àcids grassos, pot afavorir un incremento de lípids a la sang.
- Augment de la coagulació
- Increment del rendiment cardíac que pot degenerar a hipertensió arterial, vasodilatació muscular i vasoconstricció cutània.
- Reducció dels nivells d’estrògens i testosterona que estimulen el desenvolupament de les característiques sexuals secundàries masculines.
- Inhibició de la secreció de prolactina que influeix en les glàndules mamàries.
- Increment de la producció de toxines .
- L’activació de l’eix hipofisosuprarrenal.
L’activen tant les agressions físiques com les psíquiques.
En activar-se segrega una hormona que actua sobre la hipòfisi provocant una sèrie de respostes que donen lloc a la producció de corticoides que passen al torrent circulatori.
.
Els corticoides alliberats són:
- cortisol
és el més important, facilita l’excreció d’aigua manté la pressió arterial; afecta en processos infecciosos. Produeixen una degradació de les proteïnes intracel·lulars. Té una acció hiperglucemiant (augmenta la concentració de glucosa a la sang) ,hi haurà un augment de calç i de fosfats alliberat pels ronyons igualment passarà amb els lípids.
- Andrògens:
Hormones que estimulen el desenvolupament de les característiques secundàries masculines estimulant l’augment tant de la força com de la massa muscular.
Com sentim aquesta afectació en el dia a dia?
Ho notarem amb respostes tant conductuals com fisiològiques són alertes que permeten a l’organisme respondre de la millor manera possible per adaptar-se.
En aquesta adaptació trobarem tres fases fàcils d’identificar i molt clares pels símptomes si en som conscients.
Alerta, adaptació i esgotament
1- fase d’alerta
L’hipotàlem estimula les suprarenals per secretar adrenalina, l’objectiu és subministrar energia en cas d’urgència i estem en un cas d’urgència hem de fer-ho tot, hem d’arribar on ens hem proposat, hem de seguir!!!
L’organisme dona respostes a aquesta estimulació, tant mental com física.
Hi haurà un augment de la freqüència cardíaca, vasodilatació, augment de l’estat de vigilància.
En aquesta fase amb la teràpia craneosacral podem incidir de manera eficient i ràpida baixant els nivells de tensió, aprenent noves maneres de fer, relaxant les fàscies , observant els hàbits trobant la raó que genera aquest estat de tensió i alerta.
Els símptomes que notarem en aquesta fase són:
- Mobilització de les defenses de l’organisme
- Augment de la freqüència cardíaca
- Contracció de la melsa alliberant-se gran quantitat de glòbuls vermells.
- Redistribució de la sang. Abandona els punts menys importants com la pell i vísceres abdominals, per acudir al cervell i cor, zones d’acció.
- Augmenta la capacitat respiratòria
- Dilatació de les pupil·les, augmenta la coagulació de la sang.
- Augmenta el nombre de limfòcits.
En aquesta fase observarem:
- Idees clares, ràpides que acabaran degenerant en mal de cap, tics nerviosos, tremolor, insomni, mals sons.
- Concentració mental que degenerarà en ansietat, pèrdua de l’humor.
- Músculs amb més capacitat degenerant en tensió, dolor muscular i tics.
- Pulmons amb major capacitat degenerant en hiperventilació, tos, asma, taquipnea.
- A l’estómac tindrem secreció àcida augmentada que degenerarà en ardors, indigestió, dispèpsia i vòmits.
- L’intestí augmenta l’activitat motora degenerant en diarrea, còlics, dolor, colitis ulcerosa.
- A la bufeta orinaria notarem fluid disminuït que pot produir poliurinia
- hi haurà irregularitats menstruals que poden portar-nos a impotència, amenorrea, frígides i dismenorrea.
- La pell tendra menys humitat generant sequedat, prurit, dermatitis, erupciones.
- Gastarem més energia, augment del consum d’oxigen. Ens cansarem més fàcilment.
- Augment del treball cardíac degenerant en hipertensió i dolor precordial.
2- si l’estrès es manté entrem en la fase de defensa, resistència.
Els nivells de corticoesteroides es normalitzen
Desapareix la simptomatologia, sembla que ja estem bé.
Les suprarenals segregaran una segona hormona, no n’hi ha prou amb l’adrenalina, necessitem aguantar més!!!
Aquesta segona hormona és el cortisol.
Es mantindrà constant el nivell de glucosa sanguínia per poder nodrir els músculs, el cor, el cervell.
L’adrenalina subministra energia d’urgència, en aquest estat ja no en tenim prou, hi ha un desgast com si féssim un treball pesat constant,.
El cortisol ens assegura la renovació de les reserves.
L’organisme ha d’aguantar i utilitzarà tot el que coneix.
En aquesta fase la teràpia craneosacral incidirà d’una manera diferent, ja tenim tòxics al cos i aquest comença a ser poc efectiu per eliminar-los.
Mirarem quin nivell de tensió real està acumulant el cos, iniciarem una neteja de sistemes i valorarem la realitat del que provoca totes aquestes reaccions.
La consciència i els canvis en manera de fer continuen sent la base del canvi i la millora.
3- fase d’esgotament.
- Alteració tissular
- Hi ha patologia psicosomàtica
- si la situació persisteix l’alteració hormonal es fa crònica, el cos ja ho troba normal perquè és el nostre estat habitual.
- A poc a poc les hormones secretades són menys eficaces i es van acumulant a la circulació.
- L’organisme s’està autointoxicant.
l’estrès afecta
- al s. nerviós central
- al sistema endocrí
- al sistema cardiovascular
- al sistema múscul esquelètic
- a l’aparell digestiu
- al sistema immune
- a l’aparell reproductor i la sexualitat
- tindrem trastorns d’emocions.
Malalties diagnosticades per la seva simptomatologia amb etiquetes concretes són causades molts cops per l’estrès i fins que no s’incideix en ell els símptomes es van agreujant per molts medicaments i visites mèdiques que fem perquè tindran en compte el símptoma i no els fons, la causa.
Us han diagnosticat malalties cardíaques sense cap antecedent ni raó aparent?
Teniu problemes amb les plaquetes, amb el sistema immunitari?
Us fa mal tota la musculatura?
Esteu cansats sense raó?
Molts àcids al menjar?
Canvieu d’estat anímic sense raó?
La causa pot ser l’estrès i la solució més a l’abast del que creieu.
terapiacraneosacral.
Contacteu.
Fonts consultades:
Revista xilena neuropsiquiatria.
Ministeri de treball i assumptes socials d’Espanya.
Deixeu un comentari