ROSMARINUS OFFICINALIS

DESCRIPCIO

El nom llatí de Rosmarinus es va creure que venia del llatí, rosada de mar, tot i que actualment els entesos, etimòlegs, el relacionen amb el grec, Rhops Myrino, arbust aromàtic.

Es originari del sur d’Europa mediterrània i del nord d’Àfrica.

Arbust que pot arribar al 1,5 m. d’alçada, verd tot l’any.

Les seves fulles son lineals, abundants , dures. de color verd fosc per una cara i blanquetes amb borrissò per l’altra això es va perdent a mesura que es fan velles.

Les plantes més antigues son groxudes i tenen xafada l’escorça.

Agrupades a les aixelles de les fulles trobarem les flors. cada flor es composa d’una corola i un caliz, billabiats d’un color blau clar lilat amb taques d’un lilós més intens, amb dos estambres.

FLORACIÓ I RECOL.LECCIÓ.

Diu una dita: ” de flor de romaní i dones per casar tot l’any n’hi ha”

El trobarem florit a la primavera i istiu a partir del mes de maig, tot i així, segons el clima, el podem trobar florit tot l’any i es bastant comú que floreixi a la tardó.

 

EN QUINS TERRENYS EL TROBAREM?

Terrenys calcanis, desde la costa fins a 1500m d’altitut. A tota la conca mediterrania.

COMPOSICIO, PRINCIPIS ACTIUS.

tanins ( principis amargs, saponina àcida, acid rosmanic, rosmanicina, acid ursolic.

olis essencial ( borneol, pineno (levogiro, dextrogiro), alcanfor

flavonoides i disterpenics com el rosmanol.

TOXICITAT

lleu

PROPIETATS

” de les propietats del romer se’n pot fer un llibre sancer”

s. cardio vascular

millora la circulació i fa forts els capilars dèbils. tonic general de la circulació sanguinea. exerceig el seu efecte a les parets dels vasos sanguinis.

util en casos de circulació periferica insuficient, formigueix a les mans i als peus, varius.

Al ser un estimulant circulatori afaboreig la irraigaacio sanguinea al cervell aumentant la seva oxigenació que afaborirà la concentració i la retenció de coneixements.

En tractaments de senilitat i esforç intel.lectual resultarà un bon aliat.

SISTEMA DIGESTIU

colagog ( provoca l’evacuació de la bilis al duodé, especialment com a resultat de la contracció de la vesícula redueix la seva espasticitat facilitant l’expulsió de la bilis i la seva síntesi)

protector hepatic. ( ajuda a recuperar el fetge quant hi ha hagut transtorns digestius, aliments en mal estat i intoxicacions

quant hi ha problemes d’excesiva fermentació al intestí , efectes carminatius, disminueix les flatulencies i colics.

Regula el colesterol a la sang

Tonic digestiu afaboreig la secreció de fluids gastrics i la salivació.

ajuda a pair.

no es extranya la seva utilització normalitzada en la elaboració de plats i guisats.

ajuda en infeccions bacterianes a la boca.

SISTEMA NERVIOS

Estimulant nervios amb efecte tonic.

dolors cardiacs d’origen nervios.

molt adecuat quant hi ha tensió nerviosa per un esdeveniment concret.

Contribueix a eliminar mals de cap tant d’origen nervios com digestiu.

quant hi ha esgotament fisic per causes mentals i emocionals.

SISTEMA URINARI

Bó en casos de diuresi ( secreció d’orina)

afaboreix l’expulsió de calculs renals.

SISTEMA REPRODUCTOR.

emenagog (augmenta la irraigacio a un organ i teixit, d’aquesta manera ajudarà a reguar el fluid menstrual i , tenint en compte les seves propietats en el sistema nervios, calmarà el dolor.)

DERMATOLOGIA

antiinflamatori, en casos d0’artritis i reuma ens serà de gran ajuda.

alleugereix els dolors reflexes provocats per inflamacions a les articulacions.

ajuda a gurir llagues per poca movilitat.

rubefacient

cicatritzant.

MITES I LLEGENDES.

A Grecia se li otorguen poders especials.

Els estudiants es posaen corones de romer abans dels examens per millorar la memòria.

van consagrar-lo a la deesa Afrodita, deesa del amor i els plaers sexuals.

Es considerava afrodisiac.

El posaen a les corones de les novies per asegurar una satisfactoria consumació del matrimoni.

Els romans cremaen el romer com inciens durant els rituals i quant volien purificar i perfumar les cases.

era utilitzat com a medicina i l’ofrendaen als Deus.

Els Egipcis posaen romer a la tomba dels faraons per enfortir l’esperit.

A l’edat mitja s’utilitzava habitualment i va donar nom als romers (romeros) peregrins , ja que molts cops el feien servir despres de les dures caminades per guarir llagues i les seves propietats calmants i relaxants tant nervioses com musculars.

Es continuava considerant la planta de l’amor pel seiu poder estimulant.

Era utilitzat en bodes i funerals.

En epoques de peste els metges ho posaen a les mascares que portaen, al nas, per protegir-se de la plaga.

Actualment s’investiga com a  pertanyent a la familia de les salvies.

Una planta que ens mostra la realitat de l’Etnobotànica en el día a día. Els habits dels humans són ben diferents a com va iniciar-se la relació amb el romer. Em oblidat la seva importància, és natural que estés a moltes cases i sigui una planta de cançons, poemes, històries,….. La ciencia ens mostra la seva valua i utilitats.

Sempre tindrem en compte iniciar amb poc, els seus principis actius poden interactuar amb la medicació, si en preneu. El més asenyat és preguntar al vostre metge la interacció que pot tenir la planta que voleu pendre, ell sap que esteu prenent.

Actualment també hi ha una sensibilitat més alta al sistema digestiu fent que algunes ingestions ens sentin malament, constatar que ens senta bé.

Si voleu més informació, feu un comentari i estarè encantada de compartir.